L’autor

Pasqual Far­ràs va néixer a Sol­sona l’any 1959. L’any 1981 es lli­cen­cià en Filolo­gia cata­lana per la Uni­ver­si­tat de Barcelona. Des de lla­vors exer­ceix com a pro­fes­sor de Llen­gua i Lit­er­atura del Depar­ta­ment d’Ensenyament. Actual­ment tre­balla a l’IES Emper­ador Car­les de Barcelona.

En una primera època de for­ma­ció col·laborà a la revista literària L’afrau, edi­tada a Sol­sona a finals dels anys 70. Allí pub­licà el seu primer relat, L’home estàtic, i el lli­bre Assaig de poema, reed­i­tat en una seg­ona ver­sió, revisada, a Lli­bres del Mall, dins el volum Fulls imper­me­ables.

A par­tir dels trenta anys ini­cià un pro­jecte lit­er­ari que fins ara s’ha conc­re­tat en dues novel·les, La mort del fab­u­lador, pub­li­cada a Quaderns Crema l’any 1999, i El vig­i­lant i les coses, que acaba de ser pub­li­cada per Edi­cions de 1984. Ara mateix està tre­bal­lant en el procés de redac­ció de la seva propera obra, La neces­si­tat, de la qual exis­teix una primera ver­sió en forma de relat breu que fou pub­li­cat, el 2005, a Maó. Aquest cicle nar­ratiu final­itzarà amb la novel·la La vida a la fron­tera.

Con­struïda ben al marge de les exigèn­cies de la pro­fes­sion­al­ització con­ven­cional, l’obra nar­ra­tiva de Pasqual Far­ràs es mou entre el dis­curs tex­tual i la reflexió sobre la fun­ció de l’escriptura en la con­tem­po­raneï­tat. Ente­nent que la lit­er­atura és fon­a­men­tal­ment matèria lingüís­tica, el relat es desen­volupa en la mesura que és dis­curs i dis­curs ple de sen­tit, el qual es conc­reta en una per­spec­tiva que és una man­era de sen­tir i de veure el món. Per això aquest exer­cici for­mal, que té la vol­un­tat de situar-se en la tradi­ció de les temp­ta­tives exper­i­men­tals pròpies de la lit­er­atura euro­pea del dar­rer segle, defuig el mer esteti­cisme i pro­posa una reflexió com­pro­mesa sobre les pos­si­bil­i­tats d’un imag­i­nari per­sonal en un món con­vul­sionat per les trans­for­ma­cions incessants.