Categoria: Crítica

La literatura i les coses.

Maria Dasca (Revista de Catalunya, núm. 259, març de 2010) Un dels axiomes més difícils de qüestionar és el que defensa que la literatura és la literatura. O, en altres termes, que la literatura és la creació d’un món. També podem afegir que “El llibre és un món”, com deia Barthes. O més aviat afirmar […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

De la periferia y desde la periferia

Xavier Pla (Ínsula, núm. 761, maig 2010) LETRAS CATALANAS 2009 (…) Es, sin embargo, en el impetuoso género novelístico donde encontramos muestras de una gran vitalidad creativa e imaginativa. Pongamos por ejemplo la segunda novela de Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Este autor discreto y persistente ha publicado dos obras en diez años. No ha ganado […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Un llibre enlluernador, hipnòtic

Pere Meroño – Els blocs de VilaWeb (27 gener 2010) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157750

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

De l’estirp dels Bartleby

El baluard. Gaseta de llibres, anuncis i notícies literàries (31 gener 2010) http://elbaluard.blogspot.com/2010/01/normal-0-21-false-false-false_31.html

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Un tast d’August

Isabel Clara Moll Soldevila (Caràcters, 50, gener 2010) August és el nom grandiloqüent i de ressonàncies clàssiques que ha triat l’escriptor Pasqual Farràs per al protagonista de la seua segona novel·la. I és que, segons el narrador: <<August se sentia com algú vertaderament especial, únic de debò>>. La seua singularitat i l’obsessió persistent de viure […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’envelat de la platja. Sobre “La mort del fabulador”, de Pasqual Farràs

Josep Maria Domingo (Revista de Catalunya, núm.  152 , juny 2000) 1. En Pasqual Farràs, ja fa uns quants anys, va deixar-me llegir una versió de La mort del fabulador (aleshores ja se’n deia així) i jo, quan hi vaig dir la meva, em devia mostrar tan críptic, sibil·lí i misteriós (d’una banda perquè creia que […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Un destí inestable

Xavier Cortadellas (Presència, 8 gener 2010) A El vigilant i les coses, Pasqual Farràs planteja el problema de l’home insatisfet, perdut en un món de veritats úniques Aparentment, August és un personatge amb moltes cares o amb moltes biografies a la vegada. Hi ha el vigilant de magatzem, un home exemplar, ordenat, lleial, eficaç, més […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

El gran desconcert del món

Ofici de lector. Un bloc de Joan Garí (2 gener 2010) http://oficidelector.blogspot.com/2010/01/el-gran-desconcert-del-mon.html

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’educació de l’estoic

Xavier Pla (Avui, 10 desembre 2009) De vegades, Claudio Magris recorda una frase enigmàtica d’Ibsen: pretendre viure, viure veritablement i arribar a una formació humana plena, “és una forma de megalomania”. També per l’autor de Danubi pretendre viure, ser un mateix, és necessari, però sovint gairebé impossible. August, l’enigmàtic personatge que protagonitza la segona novel·la […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica

 Esdres Jaruchik (Butxaca, desembre 2009) August, vigilant en cap d’una empresa indeterminada d’una ciutat indeterminada, és el protagonista d’El vigilant i les coses. Un personatge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de protagonista, en aquest cas caldria parlar d’objecte d’estudi. Perquè […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats