Category Archives: Entrevistes

Entrevista a “Punt de llibre” de Gavà Televisió

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Tots tenim necessitat de fugir de la realitat, però la realitat ens xucla”

 Lluís Bonada (El Temps, 5 gener 2010)

Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) va pub­licar l’any 1999 la seva primera novel·la, La mort del fab­u­lador. Ara pub­lica la seg­ona, a Edi­cions de 1984, El vig­i­lant i les coses.

  –El pro­tag­o­nista, August, vig­i­lant en uns mag­a­tzems, ha con­struït les pos­si­bil­i­tats d’un per­son­atge capaç de viure al mateix temps biografies diverses, fins i tot con­tràries, diu el nar­rador quan la novel·la es troba ja molt avançada. Aquest August no és una mica com tothom, en el fons?

  –Tothom pot sentir-s’hi iden­ti­fi­cat perquè viu una forta con­tradic­ció. Vol deslliurar-se de les obliga­cions i, d’una altra banda, sent la neces­si­tat de par­tic­i­par en la vida comu­nitària, de comprometre’s. Li agradaria escapar de la real­i­tat, però no vol viure sol.

  –Seria rep­re­sen­tatiu d’una situació actual?

  –Sí. És un mal del nos­tre temps. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

La literatura és un mitjà per a pensar sobre el món”

Ramon Estany (Cel­sona, 31 desem­bre 2009)

Entre el primer lli­bre, La mort del fab­u­lador, i la novel·la que ara acabes de pub­licar, El vig­i­lant i les coses, han pas­sat deu anys.

Sí, sóc un escrip­tor que tre­ballo molt a poc a poc, sense presses, i  ha calgut tot aquest temps per pub­licar aquest segon lli­bre. Això no vol dir que hi hagi estat tre­bal­lant tots aque­sts anys. Primer cal tenir clar un pro­jecte. No es tracta tant de tenir ben definit l’argument, sinó de tenir ben emmar­cat el tema, la pre­ocu­pació que dóna ori­gen al lli­bre i que el jus­ti­fica. Has de tenir ganes de dir alguna cosa, n’has de tenir la neces­si­tat. Lla­vors hi ha el procés de redac­ció, que en el meu cas sem­pre és molt lent, pequè entenc l’escriptura d’una man­era gairebé arte­sanal, quan em dema­nen que expliqui quin tipus d’escriptor sóc sem­pre em posi­ciono al costat dels qui situen la pre­ocu­pació for­mal en el cen­tre del seu tre­ball. I quan tens el lli­bre llest cal bus­car edi­tor, i quan trobes l’editor que t’interessa has d’acceptar les exigèn­cies de la seva agenda… i sí, en fer tot aquest tra­jecte poden pas­sar per­fec­ta­ment deu anys. Però jo en tot això ja hi compto. Hi ha escrip­tors que no poden deixar de pub­licar perquè la seva decisió de professionalitzar-se els exigeix una presèn­cia con­stant en el panorama lit­er­ari, és una opció pos­si­ble, però no és el meu cas, jo tre­ballo de pro­fes­sor d’Institut, d’una banda és un incon­ve­nient, perquè no tinc tot el temps que voldria per escriure, però alhora és un avan­tatge, perquè em puc per­me­tre tre­bal­lar sense la pres­sió d’haver d’afanyar-me a pub­licar. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

A la recerca del jo i el seu espai

Helena O’Callaghan (Lit­er­ata, desem­bre 2009)

Entre­vis­tem Pasqual Far­ràs amb motiu de la pub­li­cació de la seva novel·la El vig­i­lant i les coses edi­tada per Edi­cions de 1984.

–Deu anys entre la pub­li­cació de la teva primera novel·la, La mort del fab­u­lador, i la seg­ona, El vig­i­lant i les coses. 

–Despés de pub­licar la primera novel·la em vaig aga­far un temps de des­cans per pren­dre dis­tàn­cia i objec­ti­var què és el que havia fet. D’altra banda, sóc pro­fes­sor d’institut, així que faig dues feines. Tre­bal­lar pro­fes­sion­al­ment com a pro­fes­sor em per­met escriure al meu ritme, sense la pres­sió d’haver de pub­licar cada dos anys. Sóc molt con­scient que aque­sta doble vida em facilita llib­er­tat i temps, un luxe, i estic molt agraït.

–Tre­balles com a pro­fes­sor de Llen­gua i lit­er­atura a l’Institut Emper­ador Car­les, al barri de Sants. Aquest con­text què t’aporta com a escrip­tor

–Un risc que corre l’escriptor quan fa un tipus de lit­er­atura com la que jo faig és que visqui desplaçat de la real­i­tat, aïl­lat, pen­dent només de les seves pròpies obses­sions. L’ensenyament obliga a un con­tacte directe amb la real­i­tat que m’impedeix fugir. tre­ballo amb joves i ado­les­cents, per tant, estic en con­tacte directe amb la vida. Tre­bal­lar amb ells em suposa una gran font de coneix­e­ment. Sovint em plantejo què seria de mi si exclu­si­va­ment escrivís. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Un conflicte molt contemporani

Montse Serra (Vilaweb, 1 desem­bre 2009)

L’escriptor Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) pub­lica El vig­i­lant i les coses (Edi­cions de 1984), la seva seg­ona novel·la, un drama com­plex i abso­lu­ta­ment con­tem­po­rani. El seu pro­tag­o­nista ha fet una opció rad­i­cal: deixar l’activitat social per una feina de vig­i­lant en uns mag­a­tzems, una opció extrema i, aparent­ment, con­se­qüent. Però, mirada amb més aten­ció, la posi­ció del vig­i­lant és autèn­tica o és una impos­tura? El vig­i­lant August és un heroi o és un covard? L’autor trena la resposta en forma de monòleg:

El con­flicte que viu el vig­i­lant és per­ma­nent i con­temp­po­rani: és la des­ori­entació que viu l’individu que vol enten­dre el món, però que no l’atrapa. El món en què viu és un món con­vul­sionat per les con­tínues trans­for­ma­cions. I aquest món li exigeix que es com­pro­meti, però ell no se sent còmode en el com­pro­mís. Perquè en la mesura que s’hi acosta es perd en la con­fusió. Si s’hi apropa massa perd la per­spec­tiva. Aquest és el seu drama. Un drama que és com­ple­ta­ment con­tem­po­rani. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Un artefacte literari meticulós, laberíntic, profundament psicològic

Jordi Nopca (Time Out, 13–19 de novem­bre de 2009)

Si pogués tornar a néixer m’agradaria ser un escrip­tor ale­many d’entreguerres”. Pasqual Far­ràs, “fas­ci­nat per aquest món tan men­tal pròpi­a­ment ale­many” d’escriptors com Robert Musil, Robert Walser o Franz Kafka, ha acon­se­guit fer-los presents a El vig­i­lant i les coses, la seva seg­ona novel·la: “La inde­pendèn­cia de no haver de tre­bal­lar amb les presses d’un escrip­tor ‘pro­fes­sional’ és un regal per a mi”. Pub­li­cada just quan fa deu anys que va debu­tar amb La mort del fab­u­lador, Far­ràs ha acon­se­guit un arte­facte lit­er­ari metic­ulós, laberín­tic i pro­fun­da­ment psi­cològic. “Vaig començar a tre­bal­lar en aque­sta novel·la fa uns vuit anys.

Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Contra el pensamiento único

Rosa Maria Piñol (La Van­guardia, 10 novem­bre 2009)

Pasqual Far­ràs defiende, en la nov­ela El vig­i­lant i les coses, la posi­bil­i­dad de vivir de forma indi­vid­ual, rec­hazando consignas

Qué posi­bil­i­dades tiene el desasosegado hom­bre actual de vivir de forma indi­vid­ual en este mundo dom­i­nado por el pen­samiento único y otras consignas? Es la hipóte­sis que se plantea Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) en su nov­ela El vig­i­lant i les coses, que acaba de pub­licar Edi­cions de 1984. En real­i­dad, esta es una pre­ocu­pación de largo aliento para el autor, que proyecta des­glosarla en una tetralogía nar­ra­tiva, de la que esta nov­ela sería la segunda entrega, tras La mort del fab­u­lador (Quaderns Crema), pub­li­cada hace ya una década. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

El novel·lista agafa distància i intenta entendre el món, però se’n separa i no hi pot intervenir”

Toni Mata i Riu (Regió 7, 3 novem­bre 2009)

La mort del fab­u­lador va sig­nificar el seu debut lit­er­ari, i amb El vig­i­lant i les coses es con­sol­ida com una de les veus més inter­es­sants del panorama actual de les lletres cata­lanes. El sol­soní Pasqual Far­ràs, que exer­ceix de pro­fes­sor d’institut a Barcelona, s’aparta de les modes i con­strueix un pro­jecte nar­ratiu que indaga en el paper de la lit­er­atura i de l’individu en la societat.

El pro­jecte lit­er­ari de Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) arriba a la seg­ona etapa amb la pub­li­cació d’El vig­i­lant i les coses, la història d’un soli­tari encar­regat de mag­a­tzem que decideix desterrar-se de la vida comunitària.

—Deu anys entre la primera i la seg­ona novel·la. I men­trestant?
—Després de La mort del fab­u­lador em vaig pren­dre un any sabàtic, i el 2000 vaig començar a escriure El vig­i­lant i les coses, un tre­ball que va durar sis anys. Un cop aca­bat el lli­bre, em cal temps per aga­far dis­tàn­cia i mirar-me l’obra amb per­spec­tiva i assegurar-me que no faig un pas en fals. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

La mirada individual

Lluís Llort (Avui, 2 novem­bre 2009)

Pasqual Far­ràs pub­lica El vig­i­lant i les coses, una novel·la d’idees que reflex­iona sobre la pos­si­bil­i­tat de l’home de no com­bre­gar amb el pen­sa­ment únic

Està molt bé que en un món dom­i­nat per les xifres de vendes hi hagi edi­tors com Josep Cots, d’Edicions de 1984, que apos­ten per autors con­sid­er­ats out­siders, franc­ti­radors de les lletres que posen per davant de les vendes la con­sistèn­cia d’un pro­jecte, tant pel que fa a les idees com a l’estètica. (…)

El vig­i­lant i les coses “és un lli­bre d’alta den­si­tat, gens lleuger, que mostra un com­pro­mís davant la vida i que té una res­olu­ció encan­ta­dora que em va sor­pren­dre”, explica Cots. L’obra de Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959), que es va estre­nar el 1999 amb La mort del fab­u­lador, està ambi­en­tada en una fàbrica als afores d’una ciu­tat inde­ter­mi­nada, en una època inde­ter­mi­nada, en què es viuen unes “con­vul­sions socials per­fec­ta­ment con­tem­porànies”, comenta l’autor. “El pro­tag­o­nista, el vig­i­lant August, ha d’adaptar-se a la vida que l’envolta i opta per un dis­tan­ci­a­ment que li per­met enten­dre les coses del títol, la vida mateixa”. Far­ràs planteja “reflex­ions sobre les pos­si­bil­i­tats d’una mirada indi­vid­ual”, ara que estem sota el jou del pen­sa­ment únic. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Si Kafka hagués llegit Foix”

Lluís Bonada (El Temps, 5–11 octubre 1999)

Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) ha pub­li­cat a Quaderns Crema la seva primera novel·la, La mort del fab­u­lador.

Podríeu presentar-vos al lec­tor?
—Tinc quar­anta anys. He pas­sat els deu dar­rers escriv­int aque­sta novel·la. A part, faig classes en un insti­tut de batx­illerat de Barcelona. Tot allò que tenia per explicar és en aquest lli­bre. Em prenc la lit­er­atura molt seriosa­ment. Per mi, és una man­era de mirar d’entendre el món. No pas de divertir-me. Del lec­tor espero, també, que em llegeixi molt seriosament.

Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats