Inici
Contacte
RSSJordi Capdevila (Avui, 22 setembre 1999)
La mort del fabulador intenta explicar el que hi ha darrere l’aparença de les coses
Es tracta d’una primera novel·la que ha aixecat prou expectació, tant per l’originalitat de l’argument com pel llenguatge ric i acurat de la narració. Es tracta d’una obra “mineral i opaca”, segons podem llegir a la contraportada del llibre. El protagonista fuig de no se sap on i es troba en el món oníric del circ, en un ambient en què l’atrauen i el desconcerten a la vegada les imatges, les situacions i els personatges.
“El protagonista és molt lúcid i és capaç de contemplar les coses de lluny, és la mirada distanciada cap al món de les coses”, ha explicat l’autor, que afegeix que s’ha de llegir l’obra en clau simbolista: “No surt d’una època, ni d’un grup social ni d’un espai concret. És una novel·la volgudament atemporal”. Segueix llegint
“La literatura és coneixement, no evasió”
Mar Valldeoriola (Regió 7, 2 octubre 1999)
Pasqual Farràs debuta al món de les lletres amb la novel·la La mort del fabulador
Ha invertit vuit anys en la seva primera novel·la, un text dens i metafòric que no ha deixat indiferent la crítica especialitzada
En un univers fictici i complex, metàfora de l’existència, un personatge intenta entendre els éssers que hi viuen, atret pel propi desconeixement i la suggestió que li provoca. Un món on tot s’aguanta pel llenguatge i que s’ensorra quan la paraula deixa d’existir. Aquesta al·legoria sobre la vida i sobre el sentit de l’escriptura centra la primera novel·la del solsoní Pasqual Farràs, La mort del fabulador (Quaderns Crema), que la crítica assegura que no crearà indiferència. (…) Segueix llegint »