Inici
Contacte
RSS
Tot aquell espai que m’envoltava semblava que l’hagués estat esperant des de sempre. No era pas amable, però, res d’això, perquè escampats pertot arreu hi havia objectes raríssims, com si en aquella mena de golfes hi haguessin anat a parar les sobres d’un somni inversemblant. Baguls i armaris poc freqüents, amb els calaixos encallats i guerxos. Pintures i encofrats amb imatges boiroses, tot molt melós i romàntic. Piles de capses de formes geomètriques, daus escantonats i moltes pilotes, totes de mides contrastades i colors cridaners. Hi havia vestimentes d’herois coneguts i disfresses de falsaris, amb detalls còmics, a vegades, i amb ornaments daurats, com de mentida. Segueix llegint
El vigilant i les coses [fragment c. 9]
Mentrestant, el debat que qüestionava sense treva els valors que asseguraven l’estabilitat i la permanència de la ciutat seguia fent via, uns hi treien importància, deien que en tot aquell desordre no hi havia res de nou, que així havia estat des de sempre, i que per sort seguiria sent així per sempre més, la mateixa identitat de la ciutat exigia el sentit crític que alimentava la controvèrsia constant, i sense aquesta aresta de vulnerabilitat la ciutat no hauria estat el que havia acabat sent, aquesta possible deficiència vigoritzava, deien, l’entramat social, l’oxigenava, però altres defensaven que ara sí que es tractava d’un moment únic i probablement irrepetible, deien que veien en la confluència de circumstàncies històriques la inaudita oportunitat de plantar els fonaments des d’on fóra possible d’edificar els canvis que resoldrien definitivament totes les xacres que pervivien a la ciutat, enquistades des del fons dels segles. Segueix llegint »