Tag Archives: El vigilant i les coses

El gran desconcert del món

Crítica 11-gen-2010

Ofici de lec­tor. Un bloc de Joan Garí (2 gener 2010)

http://oficidelector.blogspot.com/2010/01/el-gran-desconcert-del-mon.html

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’educació de l’estoic

Crítica 22-des-2009

Xavier Pla (Avui, 10 desem­bre 2009)

De veg­ades, Clau­dio Magris recorda una frase enig­màtica d’Ibsen: pre­tendre viure, viure ver­i­ta­ble­ment i arribar a una for­ma­ció humana plena, “és una forma de mega­lo­ma­nia”. També per l’autor de Danubi pre­tendre viure, ser un mateix, és nec­es­sari, però sovint gairebé impos­si­ble. August, l’enigmàtic per­son­atge que pro­tag­o­nitza la seg­ona novel·la de Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959), sem­bla una encar­nació de les paraules de Magris i d’Ibsen. Fa deu anys, Far­ràs va rebre els elo­gis meres­cuts per la seva primera obra, La mort del fab­u­lador, pub­li­cada per Quaderns Crema. Ara con­tinua el seu pro­jecte lit­er­ari i repeteix amb una obra extra­ordinària en tots els sen­tits, El vig­i­lant i les coses. És una novel·la inqui­etant i densa, apas­sio­n­ant i més apas­sion­ada que no sem­bla. És una obra orig­i­nal i inter­es­sant, de reflexió i d’idees, hip­nòtica i eròtica, plena d’ironia però també ama­rada de tris­tor. Un lli­bre que se situa fora de les modes i de les tendèn­cies, sig­nada per algú que sap difer­en­ciar bé entre ser escrip­tor i anar d’escriptor. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

A la recerca del jo i el seu espai

Entrevistes 20-des-2009

Helena O’Callaghan (Lit­er­ata, desem­bre 2009)

Entre­vis­tem Pasqual Far­ràs amb motiu de la pub­li­cació de la seva novel·la El vig­i­lant i les coses edi­tada per Edi­cions de 1984.

–Deu anys entre la pub­li­cació de la teva primera novel·la, La mort del fab­u­lador, i la seg­ona, El vig­i­lant i les coses. 

–Despés de pub­licar la primera novel·la em vaig aga­far un temps de des­cans per pren­dre dis­tàn­cia i objec­ti­var què és el que havia fet. D’altra banda, sóc pro­fes­sor d’institut, així que faig dues feines. Tre­bal­lar pro­fes­sion­al­ment com a pro­fes­sor em per­met escriure al meu ritme, sense la pres­sió d’haver de pub­licar cada dos anys. Sóc molt con­scient que aque­sta doble vida em facilita llib­er­tat i temps, un luxe, i estic molt agraït.

–Tre­balles com a pro­fes­sor de Llen­gua i lit­er­atura a l’Institut Emper­ador Car­les, al barri de Sants. Aquest con­text què t’aporta com a escrip­tor? 

–Un risc que corre l’escriptor quan fa un tipus de lit­er­atura com la que jo faig és que visqui desplaçat de la real­i­tat, aïl­lat, pen­dent només de les seves pròpies obses­sions. L’ensenyament obliga a un con­tacte directe amb la real­i­tat que m’impedeix fugir. tre­ballo amb joves i ado­les­cents, per tant, estic en con­tacte directe amb la vida. Tre­bal­lar amb ells em suposa una gran font de coneix­e­ment. Sovint em plantejo què seria de mi si exclu­si­va­ment escrivís. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Un conflicte molt contemporani

Entrevistes 20-des-2009

Montse Serra (Vilaweb, 1 desem­bre 2009)

L’escriptor Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) pub­lica El vig­i­lant i les coses (Edi­cions de 1984), la seva seg­ona novel·la, un drama com­plex i abso­lu­ta­ment con­tem­po­rani. El seu pro­tag­o­nista ha fet una opció rad­i­cal: deixar l’activitat social per una feina de vig­i­lant en uns mag­a­tzems, una opció extrema i, aparent­ment, con­se­qüent. Però, mirada amb més aten­ció, la posi­ció del vig­i­lant és autèn­tica o és una impos­tura? El vig­i­lant August és un heroi o és un covard? L’autor trena la resposta en forma de monòleg:

“El con­flicte que viu el vig­i­lant és per­ma­nent i con­temp­po­rani: és la des­ori­entació que viu l’individu que vol enten­dre el món, però que no l’atrapa. El món en què viu és un món con­vul­sionat per les con­tínues trans­for­ma­cions. I aquest món li exigeix que es com­pro­meti, però ell no se sent còmode en el com­pro­mís. Perquè en la mesura que s’hi acosta es perd en la con­fusió. Si s’hi apropa massa perd la per­spec­tiva. Aquest és el seu drama. Un drama que és com­ple­ta­ment con­tem­po­rani. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica

Crítica 20-des-2009

 Esdres Jaruchik (Butx­aca, desem­bre 2009)

August, vig­i­lant en cap d’una empresa inde­ter­mi­nada d’una ciu­tat inde­ter­mi­nada, és el pro­tag­o­nista d’El vig­i­lant i les coses. Un per­son­atge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de pro­tag­o­nista, en aquest cas caldria par­lar d’objecte d’estudi. Perquè Pasqual Far­ràs el que fa és anal­itzar a fons, dis­sec­cionar, diríem, el pen­sa­ment enreves­sat i alhora lúcid d’un home que ha decidit viure al marge de les coses, de la real­i­tat, però sense allunyar-se’n. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’insomne i el sègol

Crítica 2-des-2009

Atlàn­tida. Dietari per­sonal d’Erraté (24 novem­bre 2009)

http://rtbe.blogspot.com/2009/11/linsomne-i-el-segol.html

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Presentació a Barcelona

Agenda 30-nov-2009

Presentació a Barcelona

L’autor, en un moment de l’acte de pre­sentació del lli­bre El vig­i­lant i les coses a a la lli­bre­ria Alibri de Barcelona (26 novem­bre de 2009). Hi inter­vingueren l’editor Josep Cots i l’escriptora Susanna Rafart.

 

 

P1020343

Desat a Agenda | Etiquetes | Comentaris tancats

L’home escindit

Crítica 24-nov-2009

Vicenç Pagès Jordà (El Per­iódico, 11 novem­bre 2009)

El vig­i­lant i les coses, de Pasqual Far­ràs, és una obra inqui­etant que aspira a crear un univers fet de pen­sa­ment més que d’acció

El vig­i­lant i les coses és la seg­ona novel·la pub­li­cada per Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959). Fa deu anys va aparèixer a Quaderns Crema La mort del fab­u­lador, una obra amb la qual com­parteix moltes car­ac­terís­tiques: un lèxic precís, una sin­taxi esmo­lada, un menyspreu categòric per recur­sos pop­u­lars com ara la inser­ció de diàlegs, la con­struc­ció d’escenes, la preparació de clí­maxs o la fixació de coor­de­nades d’espai i temps. Totes dues novel·les es mouen en un ter­reny que no és l’autobiografia ni tam­poc la com­bi­nació arti­fi­ciosa d’experiències reconeix­i­bles, sinó que sem­blen aspi­rar a crear un univers autònom, dila­tori i cir­cu­lar, fet de pen­sa­ment més que no pas d’acció. En aquest sen­tit, Far­ràs entronca amb Robert Musil, Franz Kafka o Elias Canetti. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Un artefacte literari meticulós, laberíntic, profundament psicològic

Entrevistes 20-nov-2009

Jordi Nopca (Time Out, 13–19 de novem­bre de 2009)

“Si pogués tornar a néixer m’agradaria ser un escrip­tor ale­many d’entreguerres”. Pasqual Far­ràs, “fas­ci­nat per aquest món tan men­tal pròpi­a­ment ale­many” d’escriptors com Robert Musil, Robert Walser o Franz Kafka, ha acon­se­guit fer-los presents a El vig­i­lant i les coses, la seva seg­ona novel·la: “La inde­pendèn­cia de no haver de tre­bal­lar amb les presses d’un escrip­tor ‘pro­fes­sional’ és un regal per a mi”. Pub­li­cada just quan fa deu anys que va debu­tar amb La mort del fab­u­lador, Far­ràs ha acon­se­guit un arte­facte lit­er­ari metic­ulós, laberín­tic i pro­fun­da­ment psi­cològic. “Vaig començar a tre­bal­lar en aque­sta novel·la fa uns vuit anys.

Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Contra el pensamiento único

Entrevistes 20-nov-2009

Rosa Maria Piñol (La Van­guardia, 10 novem­bre 2009)

Pasqual Far­ràs defiende, en la nov­ela El vig­i­lant i les coses, la posi­bil­i­dad de vivir de forma indi­vid­ual, rec­hazando consignas

Qué posi­bil­i­dades tiene el desasosegado hom­bre actual de vivir de forma indi­vid­ual en este mundo dom­i­nado por el pen­samiento único y otras consignas? Es la hipóte­sis que se plantea Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) en su nov­ela El vig­i­lant i les coses, que acaba de pub­licar Edi­cions de 1984. En real­i­dad, esta es una pre­ocu­pación de largo aliento para el autor, que proyecta des­glosarla en una tetralogía nar­ra­tiva, de la que esta nov­ela sería la segunda entrega, tras La mort del fab­u­lador (Quaderns Crema), pub­li­cada hace ya una década. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats