Lluís Llort (Avui, 2 novembre 2009)
Pasqual Farràs publica El vigilant i les coses, una novel·la d’idees que reflexiona sobre la possibilitat de l’home de no combregar amb el pensament únic
Està molt bé que en un món dominat per les xifres de vendes hi hagi editors com Josep Cots, d’Edicions de 1984, que aposten per autors considerats outsiders, franctiradors de les lletres que posen per davant de les vendes la consistència d’un projecte, tant pel que fa a les idees com a l’estètica. (…)
El vigilant i les coses “és un llibre d’alta densitat, gens lleuger, que mostra un compromís davant la vida i que té una resolució encantadora que em va sorprendre”, explica Cots. L’obra de Pasqual Farràs (Solsona, 1959), que es va estrenar el 1999 amb La mort del fabulador, està ambientada en una fàbrica als afores d’una ciutat indeterminada, en una època indeterminada, en què es viuen unes “convulsions socials perfectament contemporànies”, comenta l’autor. “El protagonista, el vigilant August, ha d’adaptar-se a la vida que l’envolta i opta per un distanciament que li permet entendre les coses del títol, la vida mateixa”. Farràs planteja “reflexions sobre les possibilitats d’una mirada individual”, ara que estem sota el jou del pensament únic. Segueix llegint
Inici
Contacte
RSS
“El novel·lista agafa distància i intenta entendre el món, però se’n separa i no hi pot intervenir”
Toni Mata i Riu (Regió 7, 3 novembre 2009)
La mort del fabulador va significar el seu debut literari, i amb El vigilant i les coses es consolida com una de les veus més interessants del panorama actual de les lletres catalanes. El solsoní Pasqual Farràs, que exerceix de professor d’institut a Barcelona, s’aparta de les modes i construeix un projecte narratiu que indaga en el paper de la literatura i de l’individu en la societat.
El projecte literari de Pasqual Farràs (Solsona, 1959) arriba a la segona etapa amb la publicació d’El vigilant i les coses, la història d’un solitari encarregat de magatzem que decideix desterrar-se de la vida comunitària.
—Deu anys entre la primera i la segona novel·la. I mentrestant?
—Després de La mort del fabulador em vaig prendre un any sabàtic, i el 2000 vaig començar a escriure El vigilant i les coses, un treball que va durar sis anys. Un cop acabat el llibre, em cal temps per agafar distància i mirar-me l’obra amb perspectiva i assegurar-me que no faig un pas en fals. Segueix llegint »