Tag Archives: La mort del fabulador

Un llibre enlluernador, hipnòtic

Crítica 27-mar-2010

Pere Meroño — Els blocs de VilaWeb (27 gener 2010)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157750

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’envelat de la platja. Sobre “La mort del fabulador”, de Pasqual Farràs

Crítica 23-gen-2010

Josep Maria Domingo (Revista de Catalunya, núm.  152 , juny 2000)

1. En Pasqual Far­ràs, ja fa uns quants anys, va deixar-me lle­gir una ver­sió de La mort del fab­u­lador (aleshores ja se’n deia així) i jo, quan hi vaig dir la meva, em devia mostrar tan críp­tic, sibil·lí i mis­ter­iós (d’una banda perquè creia que hi tenia reserves i d’una altra perquè creia i crec que l’adulació pot ser una forma de l’infern) que en Pasqual ha aca­bat insistint, no cal dir que civil­itzada­ment, perquè sigui jo qui tracti ara del seu lli­bre davant de tots vostès —perquè deu voler veure si, d’allò que jo pugui dir-ne, n’acaba de treure l’aigua clara, vull dir. (Entre parèn­te­sis, i encara que sigui amb retard, em va bé final­ment d’aclarir aque­lles reserves meves de fa uns anys amb paraules d’un poeta d’ara mateix, Pep Rosanes: “Intenta un poema her­mètic / el poeta”: “el més astut és el silenci”.) Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

“Voler ser Joyce i no Ken Follett: els escriptors estoics…”

Crítica 20-nov-2009

Totx­anes, totxos i maons. El bloc de Joan Josep Isern

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85776

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

“Si Kafka hagués llegit Foix”

Entrevistes 2-nov-2009

Lluís Bonada (El Temps, 5–11 octubre 1999)

Pasqual Far­ràs (Sol­sona, 1959) ha pub­li­cat a Quaderns Crema la seva primera novel·la, La mort del fab­u­lador.

—Podríeu presentar-vos al lec­tor?
—Tinc quar­anta anys. He pas­sat els deu dar­rers escriv­int aque­sta novel·la. A part, faig classes en un insti­tut de batx­illerat de Barcelona. Tot allò que tenia per explicar és en aquest lli­bre. Em prenc la lit­er­atura molt seriosa­ment. Per mi, és una man­era de mirar d’entendre el món. No pas de divertir-me. Del lec­tor espero, també, que em llegeixi molt seriosament.

Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

“La literatura és coneixement, no evasió”

Entrevistes 2-nov-2009

Mar Vallde­o­ri­ola (Regió 7, 2 octubre 1999)

Pasqual Far­ràs debuta al món de les lletres amb la novel·la La mort del fabulador

Ha inver­tit vuit anys en la seva primera novel·la, un text dens i metafòric que no ha deixat indifer­ent la crítica especialitzada

En un univers fic­tici i com­plex, metà­fora de l’existència, un per­son­atge intenta enten­dre els éssers que hi viuen, atret pel propi desconeix­e­ment i la sug­gestió que li provoca. Un món on tot s’aguanta pel llen­guatge i que s’ensorra quan la paraula deixa d’existir. Aque­sta al·legoria sobre la vida i sobre el sen­tit de l’escriptura cen­tra la primera novel·la del sol­soní Pasqual Far­ràs, La mort del fab­u­lador (Quaderns Crema), que la crítica asse­gura que no crearà indifer­èn­cia. (…) Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Pasqual Farràs fabula el món del circ en la seva primera novel·la

Entrevistes 2-nov-2009

Jordi Capdev­ila (Avui, 22 setem­bre 1999)

La mort del fab­u­lador intenta explicar el que hi ha dar­rere l’aparença de les coses

Es tracta d’una primera novel·la que ha aix­e­cat prou expectació, tant per l’originalitat de l’argument com pel llen­guatge ric i acu­rat de la nar­ració. Es tracta d’una obra “min­eral i opaca”, segons podem lle­gir a la con­tra­por­tada del lli­bre. El pro­tag­o­nista fuig de no se sap on i es troba en el món oníric del circ, en un ambi­ent en què l’atrauen i el descon­certen a la veg­ada les imat­ges, les situa­cions i els personatges.

“El pro­tag­o­nista és molt lúcid i és capaç de con­tem­plar les coses de lluny, és la mirada dis­tan­ci­ada cap al món de les coses”, ha expli­cat l’autor, que afegeix que s’ha de lle­gir l’obra en clau sim­bolista: “No surt d’una època, ni d’un grup social ni d’un espai con­cret. És una novel·la vol­gu­da­ment atem­po­ral”. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

Pasqual Farràs debuta con una novela metafórica ambientada en un circo

Entrevistes 2-nov-2009

Rosa Maria Piñol (La Van­guardia, 20 setem­bre 1999)

Quaderns Crema acoge la primera obra de este pro­fe­sor de Lit­er­atura que se ha inspi­rado en Fellini, Tod Brown­ing y la pin­tura de De Chirico

Pasqual Far­ràs, pro­fe­sor de Lit­er­atura nacido en Sol­sona el año 1959, irrumpe en la escena lit­er­aria cata­lana, arropado por Quaderns Crema, con una nov­ela que, al mar­gen de val­o­raciones, prob­a­ble­mente no dejará indifer­ente a ningún crítico. La mort del fab­u­lador es una obra com­pleja y lit­er­ari­a­mente ambi­ciosa, muy ale­jada de la banal­i­dad que car­ac­ter­iza a algu­nas operas pri­mas de nues­tra nar­ra­tiva. Segueix llegint »

Desat a Entrevistes | Etiquetes | Comentaris tancats

La muerte del contador de historias

Crítica 2-nov-2009

Susanna Rafart (Leer, febrer de 2000)

Uno de los temas que, con mayor riqueza de per­spec­ti­vas, ha encar­nado la última nov­el­ís­tica del siglo es el papel del nar­rador en nues­tra sociedad. El ter­reno de nadie que es capaz de crear el texto de fic­ción ya era una de las pre­ocu­pa­ciones de autores dramáti­cos como Piran­dello, o de nov­el­is­tas como el Gide Los fal­sos mon­ederos, por poner sólo dos ejem­p­los. Enmar­car lo que tiene de pirueta el papel de fab­u­lador en un espa­cio circense ya responde a una escenografía ciné­fila. E ital­iana, por supuesto. Pasqual Far­ràs, en La mort del fab­u­lador, con­struye una ver­dadera parábola del mundo del escritor. El pro­tag­o­nista ini­cia una huida cuyas causas se descono­cen para luchar por un lugar en la absurda exis­ten­cia de un grupo de circo. Sat­is­fe­cho con las tar­eas más bajas que se le ofre­cen su silen­cio acaba ter­giver­sando el orden de ese caos con­tro­lado bajo las lonas. Su fun­ción sólo la des­cubrire­mos al final de la nov­ela. El nar­rador y pro­tag­o­nista cobra pres­en­cia con la primera per­sona a lo largo de la his­to­ria, a cuyo tér­mino se con­vierte en per­son­aje invis­i­ble que puede desplazarse libre­mente igno­rado por los demás. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

A part de les convencions i les modes

Crítica 2-nov-2009

Josep M. Ripoll (Serra d’or, n. 482, febrer de 2000)

El nom de Pasqual Far­ràs era desconegut fins ara en els ambi­ents lit­er­aris, i val a dir que el seu debut amb aque­sta novel·la resulta força pecu­liar: La mort del fab­u­lador és una obra estranya, de clima inqui­etant, però resolta amb una fre­dor que n’accentua el dis­tan­ci­a­ment, l’actitud d’observador d’un narrador-protagonista exempt de qual­sevol emo­ció. Fugi­tiu de no se sap què (“vaig saber que fugia quan em vaig veure als ravals” és la sig­ni­fica­tiva frase ini­cial), es troba per atzar for­mant part de la vida d’un circ durant un temps, fins que un dels per­son­at­ges més ridículs que hi apareixen —un mal fab­u­lador, que no endev­ina mai res del que caldria— morirà; lla­vors el petit univers del circ, cos­mos de la novel·la, es desin­te­gra i el pro­tag­o­nista torna a anar-se’n no se sap on, tal­ment el Chap­lin del film tit­u­lat pre­cisa­ment El circ. Però no és en Chap­lin en qui més fa pen­sar aque­sta obra, sinó més aviat en Buster Keaton, Samuel Beck­ett o, en menor mesura, Kafka, sense obl­i­dar uns ambi­ents a mig camí de Fellini i els Freaks de Tod Brown­ing. Pel que fa a l’estil, algunes rem­i­nis­cèn­cies de la prosa foix­i­ana no impedeixen que pensem sovint en el to, entre fred, sen­ten­ciós i al·lucinat, de Miquel Bauçà, sobre­tot el de L’estuari. Una com­bi­nació, doncs, prou espe­cial d’atmosferes visu­als i literàries, en què convé que ens deturem per la seva sin­gu­lar­i­tat en el panorama de la nar­ra­tiva cata­lana actual. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Una al·legoria translúcida

Crítica 1-nov-2009

Vicenç Pagès Jordà (El Per­iódico, 5 novem­bre 1999)

La con­tra­por­tada qual­i­fica la primera novel·la de Pasqual Far­ràs de “min­eral i opaca”. La min­er­al­i­tat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut con­struir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allun­yades de qual­sevol enti­tat biològ­ica coneguda. Però La mort del fab­u­lador no mereix el qual­i­fi­catiu d’opaca. S’hi endev­ina un sen­tit i per­met una lec­tura no exac­ta­ment real­ista, però sí fig­u­ra­tiva, com­pa­nya de la prosa translú­cida de poetes com Jordi Ribas i Car­les Torner. Segueix llegint »

Desat a Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats