Inici
Contacte
RSSJordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999)
Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de la fira, dels badalls desganats de les lleones, de l’or deslluït del tigre i de la tragèdia irredempta dels pallassos. El circ és grotesc com la mirada del mandril tota plena de lleganyes —aquella mirada que de tant en tant ens recorda la nostra davant del mirall, tan intel·ligent, amb els ullets esparpillats que busquen el gra que cal rebentar—; el circ és l’esgali del trapezista en desprendre’s de la barra per anar a engrapar-ne una altra, que vola qui sap on —l’esglai de les situacions límit a què ens cal enfrontar-nos en la realitat desagradosa dels dies generalment feiners. Segueix llegint
Un circo tenebroso
Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999)
El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena la disolución de ese mundo ficticio.
El debate sobre la novela catalana se mueve hoy en torno a dos ejes principales: la exigencia de una altísima calidad para contrarrestar los efectos de la pinza formada por el negocio y la normalización lingüística que en la última década primaron la cantidad; y la necesidad de que las novelas sean representativas, capten la palpitación del mundo de hoy y, en consecuencia, resulten atractivas para los lectores. Segueix llegint »