Pasqual Farràs publica El vigilant i les coses, una novel·la d’idees que reflexiona sobre la possibilitat de l’home de no combregar amb el pensament únic
Està molt bé que en un món dominat per les xifres de vendes hi hagi editors com Josep Cots, d’Edicions de 1984, que aposten per autors considerats outsiders, franctiradors de les lletres que posen per davant de les vendes la consistència d’un projecte, tant pel que fa a les idees com a l’estètica. (…)
El vigilant i les coses “és un llibre d’alta densitat, gens lleuger, que mostra un compromís davant la vida i que té una resolució encantadora que em va sorprendre”, explica Cots. L’obra de Pasqual Farràs (Solsona, 1959), que es va estrenar el 1999 amb La mort del fabulador, està ambientada en una fàbrica als afores d’una ciutat indeterminada, en una època indeterminada, en què es viuen unes “convulsions socials perfectament contemporànies”, comenta l’autor. “El protagonista, el vigilant August, ha d’adaptar-se a la vida que l’envolta i opta per un distanciament que li permet entendre les coses del títol, la vida mateixa”. Farràs planteja “reflexions sobre les possibilitats d’una mirada individual”, ara que estem sota el jou del pensament únic.
L’individu que divaga
August és un personatge que segueix un itinerari, sense objectius clars. “M’interessa més la història d’un home que divaga que no la d’un individu que ho té tot clar”. fet que contrasta d’alguna manera amb l’autor, que té clar que aquesta obra forma part d’una trilogia (o tetralogia, si hi afegim la novel·la anterior) que també inclourà La necessitat i La vida a la frontera, dues novel·les en què ja treballa. “El debat de fons del conjunt del meu projecte és esbrinar quin espai queda per a algú que vol viure de manera individual”.
Farràs es declara “un lector indisciplinat, mal lector dels meus contemporanis”, tot i que admet influències de Musil, Kafka, Buzzati, Beckett, Camus, Melville, Pessoa, Bauçà, una bona nòmina, sens dubte. “És una novel·la d’idees però molt formalista. La literatura és discurs. Aquest món que represento té validesa perquè està construït lingüísticament”, sintetitza Farràs, que ha volgut mostrar “la mirada moral que hi ha darrere l’escriptura”. “L’individu que vigila és una contrafigura de mi mateix, faig una paròdia compassiva d’un home que s’ha proposat un exercici inabastable: traduir la complexitat del món a un llenguatge intel·ligible; és un home que va a la recerca d’una fal·làcia: creu que és possible un món ordenat en què cada cosa ocupi el seu lloc”.
El vigilant i les coses és una novel·la complexa, que parla “de l’estadi de vigilància, d’observació, previ al de la fabulació” a través de la visió d’un home que “es compromet més amb allò que imagina que no pas amb el que té al davant”, tot i que la vida “autèntica” l’obligarà a intervenir. I és que la intenció de Farràs és extrema: “Explicar la història d’un home a la vida del qual no passa res d’extraordinari, seria com una mena d’antinovel·la, o com intentar pintar un quadre a partir del no-res”.
El pal de paller del projecte és inqüestionable: “Farràs escriu divinament, fa servir un llenguatge meravellós; llegir-lo és una delícia”, defineix Josep Cots. En donem fe.
Inici
Contacte
RSS
La mirada individual
Lluís Llort (Avui, 2 novembre 2009)
Pasqual Farràs publica El vigilant i les coses, una novel·la d’idees que reflexiona sobre la possibilitat de l’home de no combregar amb el pensament únic
Està molt bé que en un món dominat per les xifres de vendes hi hagi editors com Josep Cots, d’Edicions de 1984, que aposten per autors considerats outsiders, franctiradors de les lletres que posen per davant de les vendes la consistència d’un projecte, tant pel que fa a les idees com a l’estètica. (…)
El vigilant i les coses “és un llibre d’alta densitat, gens lleuger, que mostra un compromís davant la vida i que té una resolució encantadora que em va sorprendre”, explica Cots. L’obra de Pasqual Farràs (Solsona, 1959), que es va estrenar el 1999 amb La mort del fabulador, està ambientada en una fàbrica als afores d’una ciutat indeterminada, en una època indeterminada, en què es viuen unes “convulsions socials perfectament contemporànies”, comenta l’autor. “El protagonista, el vigilant August, ha d’adaptar-se a la vida que l’envolta i opta per un distanciament que li permet entendre les coses del títol, la vida mateixa”. Farràs planteja “reflexions sobre les possibilitats d’una mirada individual”, ara que estem sota el jou del pensament únic.
L’individu que divaga
August és un personatge que segueix un itinerari, sense objectius clars. “M’interessa més la història d’un home que divaga que no la d’un individu que ho té tot clar”. fet que contrasta d’alguna manera amb l’autor, que té clar que aquesta obra forma part d’una trilogia (o tetralogia, si hi afegim la novel·la anterior) que també inclourà La necessitat i La vida a la frontera, dues novel·les en què ja treballa. “El debat de fons del conjunt del meu projecte és esbrinar quin espai queda per a algú que vol viure de manera individual”.
Farràs es declara “un lector indisciplinat, mal lector dels meus contemporanis”, tot i que admet influències de Musil, Kafka, Buzzati, Beckett, Camus, Melville, Pessoa, Bauçà, una bona nòmina, sens dubte. “És una novel·la d’idees però molt formalista. La literatura és discurs. Aquest món que represento té validesa perquè està construït lingüísticament”, sintetitza Farràs, que ha volgut mostrar “la mirada moral que hi ha darrere l’escriptura”. “L’individu que vigila és una contrafigura de mi mateix, faig una paròdia compassiva d’un home que s’ha proposat un exercici inabastable: traduir la complexitat del món a un llenguatge intel·ligible; és un home que va a la recerca d’una fal·làcia: creu que és possible un món ordenat en què cada cosa ocupi el seu lloc”.
El vigilant i les coses és una novel·la complexa, que parla “de l’estadi de vigilància, d’observació, previ al de la fabulació” a través de la visió d’un home que “es compromet més amb allò que imagina que no pas amb el que té al davant”, tot i que la vida “autèntica” l’obligarà a intervenir. I és que la intenció de Farràs és extrema: “Explicar la història d’un home a la vida del qual no passa res d’extraordinari, seria com una mena d’antinovel·la, o com intentar pintar un quadre a partir del no-res”.
El pal de paller del projecte és inqüestionable: “Farràs escriu divinament, fa servir un llenguatge meravellós; llegir-lo és una delícia”, defineix Josep Cots. En donem fe.