Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica

 Esdres Jaruchik (Butx­aca, desem­bre 2009)

August, vig­i­lant en cap d’una empresa inde­ter­mi­nada d’una ciu­tat inde­ter­mi­nada, és el pro­tag­o­nista d’El vig­i­lant i les coses. Un per­son­atge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de pro­tag­o­nista, en aquest cas caldria par­lar d’objecte d’estudi. Perquè Pasqual Far­ràs el que fa és anal­itzar a fons, dis­sec­cionar, diríem, el pen­sa­ment enreves­sat i alhora lúcid d’un home que ha decidit viure al marge de les coses, de la real­i­tat, però sense allunyar-se’n.

Vol­un­tàri­a­ment, August decideix no implicar-se, no comprometre’s. Obser­var i raonar, però poca cosa més. Seria, doncs, un Obló­mov del segle XXI, amb una mica més d’activitat exte­rior i amb menys humor que el pro­tag­o­nista de la mer­av­el­losa novel·la russa. I, com aquest, a August una sèrie de fets, però espe­cial­ment per­sones, faran que es replantegi la seva man­era d’estar en el món. Al final, August i Obló­mov acaben de maneres no gaire difer­ents… Una novel·la ambi­ciosa, rig­orosa, intro­ver­tida, enig­màtica i que fa tre­bal­lar les neu­rones sense fer-se car­regosa en cap moment.