Categoria: Crítica

L’insomne i el sègol

Atlàntida. Dietari personal d’Erraté (24 novembre 2009) http://rtbe.blogspot.com/2009/11/linsomne-i-el-segol.html

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

L’home escindit

Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 11 novembre 2009) El vigilant i les coses, de Pasqual Farràs, és una obra inquietant que aspira a crear un univers fet de pensament més que d’acció El vigilant i les coses és la segona novel·la publicada per Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Fa deu anys va aparèixer a Quaderns Crema […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

“Voler ser Joyce i no Ken Follett: els escriptors estoics…”

Totxanes, totxos i maons. El bloc de Joan Josep Isern http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85776

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

La muerte del contador de historias

Susanna Rafart (Leer, febrer de 2000) Uno de los temas que, con mayor riqueza de perspectivas, ha encarnado la última novelística del siglo es el papel del narrador en nuestra sociedad. El terreno de nadie que es capaz de crear el texto de ficción ya era una de las preocupaciones de autores dramáticos como Pirandello, […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

A part de les convencions i les modes

Josep M. Ripoll (Serra d’or, n. 482, febrer de 2000) El nom de Pasqual Farràs era desconegut fins ara en els ambients literaris, i val a dir que el seu debut amb aquesta novel·la resulta força peculiar: La mort del fabulador és una obra estranya, de clima inquietant, però resolta amb una fredor que n’accentua […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Una al·legoria translúcida

Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 5 novembre 1999) La contraportada qualifica la primera novel·la de Pasqual Farràs de “mineral i opaca”. La mineralitat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut construir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allunyades de qualsevol entitat biològica coneguda. Però La mort del fabulador no mereix el qualificatiu […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

Un circo tenebroso

Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999) El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats

El rodamón i el circ

Jordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999) Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de […]

Publicat en Crítica | Etiquetes | Comentaris tancats