Ressenyes

L’educació de l’estoic

Xavier Pla (Avui, 10 desembre 2009) De vegades, Claudio Magris recorda una frase enigmàtica d’Ibsen: pretendre viure, viure veritablement i arribar a una formació humana plena, “és una forma de megalomania”. També per l’autor de Danubi pretendre viure, ser un mateix, és necessari, però sovint gairebé impossible. August, l’enigmàtic personatge que protagonitza la segona novel·la […]

L’educació de l’estoic Llegeix més »

Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica

 Esdres Jaruchik (Butxaca, desembre 2009) August, vigilant en cap d’una empresa indeterminada d’una ciutat indeterminada, és el protagonista d’El vigilant i les coses. Un personatge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de protagonista, en aquest cas caldria parlar d’objecte d’estudi. Perquè

Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica Llegeix més »

L’home escindit

Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 11 novembre 2009) El vigilant i les coses, de Pasqual Farràs, és una obra inquietant que aspira a crear un univers fet de pensament més que d’acció El vigilant i les coses és la segona novel·la publicada per Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Fa deu anys va aparèixer a Quaderns Crema

L’home escindit Llegeix més »

Una al·legoria translúcida

Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 5 novembre 1999) La contraportada qualifica la primera novel·la de Pasqual Farràs de “mineral i opaca”. La mineralitat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut construir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allunyades de qualsevol entitat biològica coneguda. Però La mort del fabulador no mereix el qualificatiu

Una al·legoria translúcida Llegeix més »

Un circo tenebroso

Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999) El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena

Un circo tenebroso Llegeix més »

El rodamón i el circ

Jordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999) Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de

El rodamón i el circ Llegeix més »

Desplaça cap amunt