Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica

 Esdres Jaruchik (Butxaca, desembre 2009)

August, vigilant en cap d’una empresa indeterminada d’una ciutat indeterminada, és el protagonista d’El vigilant i les coses. Un personatge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de protagonista, en aquest cas caldria parlar d’objecte d’estudi. Perquè Pasqual Farràs el que fa és analitzar a fons, disseccionar, diríem, el pensament enrevessat i alhora lúcid d’un home que ha decidit viure al marge de les coses, de la realitat, però sense allunyar-se’n.

Voluntàriament, August decideix no implicar-se, no comprometre’s. Observar i raonar, però poca cosa més. Seria, doncs, un Oblómov del segle XXI, amb una mica més d’activitat exterior i amb menys humor que el protagonista de la meravellosa novel·la russa. I, com aquest, a August una sèrie de fets, però especialment persones, faran que es replantegi la seva manera d’estar en el món. Al final, August i Oblómov acaben de maneres no gaire diferents… Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica i que fa treballar les neurones sense fer-se carregosa en cap moment.

Aquesta entrada va ser publicada en Crítica i etiquetada com . Guardar l'enllaç permanent. Els comentaris estan tancats, però pots deixar un trackback: URL del Trackback.